Pollegó Superior Loop via PR C-123(edit)

Esplèndida, exigent, divertida i arriscada caminada per pujar al Pollegó superior del Pedraforca des del mirador de Gresolet, a on arribem seguint la pista asfaltada que s’agafa desprès del poble de Saldes i on hi ha un ampli aparcament. Comencem la marxa, seguint un petit tram de la pista del Collell, que deixem de seguida per pujar al refugi Lluís Estasen, des d’on parteixen diferents rutes pel massís del Pedraforca. Nosaltres anem a la dreta seguint el PR C-123, que es va enfilant primer suaument, pel mig dels boscos, creuant diferents canals però passada la de Riembau, el camí ja s’enfila de valent fins arribar al Coll del Verdet. En aquest coll, podem gaudir de bones vistes sobre Gósol, el camí de pujada al coll i el pujador fins a començar les grimpades. Els passos per anar pujant tot grimpant, estant marcats amb senyals grogues i hi ha un tram on hi ha l’ajut d’una corda per pujar (sense corda també es pot pujar). Assegurant bé les preses amb les mans, és va pujant bé i no es té la sensació de perill. Grimpant i des-grimpant, accedim als tres cims previs (el cim Nord, Canal Roja i Grallera) passats els quals, arribem al Pollegó Superior del Pedraforca. Dalt del cim, a més de reposar una estona, refer forces i fer les fotos de rigor, gaudim plenament d’un imponent paisatge, amb la visió de nombrosos cims, entre els que hem pogut reconèixer, la Serra del Cadí amb el Volturó, Costa Cabirolera i Comabona, la serra d’Ensija amb la Gallina Pelada, el Cap del Verd, la Tossa d’Alp, el Puigllançada, les Penyes Altes, el Moixeró, etc. Comencem la tornada, baixant cap a l’Enforcadura, amb trams drets i on també ens hem d’ajudar amb les mans, fins que s’acaben les pedres. Al davant, podem observar el Pollegó Inferior i a la dreta la tartera per baixar a Gósol, però nosaltres baixem per la tartera de Saldes, seguint el camí arranjat amb taulons i travesses que baixa per la dreta de la tartera (molt degradada). La baixada és dreta i obliga a prestar força atenció a les relliscades, però tot i aixo, no ens escapem d'alguna culada. Arribats al final de la tartera, enllacem altre cop amb PR C-123, que seguim direcció al refugi de Lluís Estasen, a on arribem ràpidament i aprofitem beure alguna beguda fresca. Reprenem la marxa i ja només ens queda davallar fins el punt de sortida i donar per acabada aquesta preciosa i exigent ruta.